dimarts, 25 d’abril del 2017

Diada de Sant Jordi

Conta la veu popular que, a la “Llegenda de Sant Jordi”, el Drac que apareix era el més poderós dels Dracs (ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua) i la Princesa que apareix, era la més Princesa de totes (doncs era la mateixa filla del Rei). El terror que el Drac imposava era terrible - cada dia devorava un parell de bens, bous, cavalls,… - però mai no en tenia prou. Fins i tot van haver de sortejar persones per a saciar la fam de la bèstia!
El Rei que apareix a la llegenda, era el més Rei de tots (doncs apart de manar al regne era just amb tothom) i va posar a la seva família en el sorteig. De l'olla va sortir el nom de la Princesa. El Rei va acceptar el destí i no va voler fer cap canvi per cap altre persona que visqués al seu regne, tot i que van ser molts els que s’hi van oferir. Vestida de blanc, la Princesa va anar al sacrifici.
I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un cavall blanc per tal de deslliurar-la. Era foraster (es deia Jordi) i investí amb fúria el Drac que venia per la Princesa. Després, amb un cop de llança, rematà el Drac que, en morir, es va fer fonedís a terra i on el Drac va morir, va néixer un roser de roses vermelles com la sang.
Sant Jordi va collir la rosa més formosa i la va oferir a la Princesa. Entre crits de joia, va travessar la muralla per la porta principal i, en aquell precís moment, va néixer la llegenda del cavaller més famós del món... la “Llegenda de Sant Jordi”.
La llegenda s’ha mantingut inalterable al llarg del temps fins el passat 21 d’abril ja que, els alumnes del Col·legi Claret, van donar un gir inesperat a la llegenda de Sant Jordi al celebrar plegats (i sense la presència de cap Drac que els amoïnés) el dia del Llibre i de la Rosa!
La tarda va començar amb el conta –contes que la Comissió de Foment de la Lectura va triar per l’ocasió; “La Princesa Blava i el Drac”. A través del teatre de titelles vam poder descobrir que les aparences a vegades ens enganyen però que, aquells que fan les coses de cor, no han de patir per res doncs sempre els acompanyarà la veritat en el seu camí. Desprès, l’espai de la Biblioteca es va omplir de roses vermelles que no brollaven de la sang de cap Drac si no de les mans i de la il·lusió dels més petits; no feien olor, però el nostre sentit de l’olfacte ens diu que van estar fetes amb molt però que molt d’amor!
Per acabar, i desprès d’haver agafat forces amb un bon berenar, els “padrins de
lectura” es van posar a llegir amb els més petits compartint, no només lectures
divertides, si no també la seva passió per la lectura... els “lletraferits” del Claret segur
que fan llegenda.
Gràcies per haver vingut i haver-ho viscut amb tots els vostres sentits!
Feliç Sant Jordi 2017.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada