Mirant els patis del col·legi hom pot observar el canvi físic que s’ha produït en tot l’alumnat al llarg d’aquest curs. La vida balla, juga, gatzareja, jeu, llegeix, riu, crida de joia... S’expressa i pren noves formes de ser i cerca comunicar-se a través de noves paraules, gestos, expressions... I en la vida se’ns fa present el misteri meravellós que és el cor de les persones.
Les classes, les sortides, les activitats, les trobades... han estat impregnades pel color de cada etapa: Infantil, Primària, Eso, Batxillerat. Totes noves i diferents, sempre per estrenar i descobrir... sota l’aixopluc de l’escola, compartint el projecte educatiu i acompanyats per la família i l’equip docent.
Hores d’ara, val la pena fer una parada, respirar a fons i contemplar el recorregut que hem fet uns i altres per observar les diverses petjades que han quedat marcades en el camí: totes diferents! Mirant-les hom percep saltirons i corredisses, pas tranquil i lleuger, passes feixugues i indecises...
Quantes vivències, quants sentiments han bategat en el cor de cadascú i han deixat les seves empremtes!
La vida també és anar a treballar; exigeix, plora, és foscor..., és solidaritat i és esperança. I així ho hem experimentat en els esdeveniments que hem viscut i ens han colpejat en algun moment del curs.
El fet de sentir-nos acompanyats ens ha ajudar a créixer i superar les dificultats.
I en aquest context hem intentat assumir i portar a terme el nostre projecte que es por resumir en aquesta frase:
Aprendre a viure!
Llegiu l'
article sencer d'en Josep Sanz
