Alba, que a més de sociòloga i educadora, és sobretot mare, ens va fer reflexionar sobre una idea tan bàsica com “si no vols que els teus fills cridin, no cridis tu, de la mateixa manera que si vols que llegeixin el que faràs es llegir”.
Partint del concepte que educar no és aconseguir que el nostre fill/a sigui com nosaltres volem que sigui, sinó que és acompanyar-los, la ponent ens va donar una sèrie d'eines acompanyades de casos pràctics que ens van il·lustrar en com utilitzar-les.
A continuació algunes de les impressions dels assistents :
La xerrada va tenir lloc el dimarts 7/02/2017 a l'auditori de l'escola. Estava un 80% ple de pares mares i professorat, també el pare Sanz. Això ja donava una visió que la xerrada prometia i despertava molt d'interès. Va ser així, doncs la dificultat radica no en els nens sinó amb nosaltres. No sabem separar el dia dia de la serenor davant del menor que tenim a casa, m'explico. Abans de cridar cal perdre el temps en respirar tres cops i llavors escollir la resposta amb serenitat.
Ha estat una de les xerrades mes enriquidores a les que he assistit. La qualitat humana de la ponent ha estat per sobre, i era dificil, de la seva qualitat professional. Una xerrada que ha sabut compaginar aspectes teorics i practics. La combinacio perfecta.
Me encanto; hablando en términos formales me pareció una charla bien estructurada con una ponente super preparada en el tema... Por mi lado más personal, me encanto porque me dio una visión diferente y me llevo a hacerme planteamientos más profundos de como estoy haciendo las cosas y a donde quiero llegar... Lo que más me gustó resumiendo: es "educar en la responsabilidad"... Esa forma de ver la educación de mis hijos me gusta mucho más... Aunque se que el camino es más difícil y necesitas más tiempo... Gracias por darnos mas herramientas ...
L'Alba amb la seva dolça veu aconsegueix fer-te entrar en el seu mon. Un mon en el que els seus consells i estrategies resulten ser aquell valor educatiu que tot pare vol transmetre al seu fill, i a on aconsegueix que mirem als fills amb uns altres ulls. És llavors quan et preguntes, no la podria haver conegut abans?
Realment ha estat una xerrada molt enriquiroda i de ben segur que en treure'm profit, o almenys ho intentarem!
Primer cal adonar-se que cridar tampoc funciona i ens fa mal a tots plegats...
Després respirem , tranquilitzem-nos i... una mica d'imaginació i creativitat! De les diverses eines, escollim la que ens pot anar millor:
deixem triar entre opcions prèviament preparades, "que et sembla si...", afrontem les conseqüències de la tria...
I endavant, a créixer per la llibertat!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada